¿Que esperan los alumnos de la educación física?

RESUM

Professorat i pares, realment sabem el que els nostres alumnes i fills esperen sobre l'escola? Més concretament sobre l'Educació Física? El que podem afirmar amb certesa es que l'educació física constitueix en un coneixement necessari, tant per la seva influencia en la practica d'activitat física com en el desenvolupament personal d'estils de vida actius i saludables. A continuació, donant referencia a cinc articles, veurem les expectatives, opinions i valoracions de l'alumnat sobre l'educació física.

PARAULES CLAU

Estudiants, Motivació, Educació Física, escola, objectius, treball, millora, rendiment.

INTRODUCCIÓ

Posem en context que és l'Educació física; segons (ElisavaRaya, 2006) L'educació Física es un sector d'aprenentatge del currículum escolar que té com a objectiu principal l'ensenyament de les conductes motrius. (Jose Luis pinar, 2003) exposa que gràcies a l'aparició del DCB en 1989 els continguts han pres tres dimensions per a totes les àrees del currículum. Tres punts de vista; conceptual, procedimental i Actitudinal on dona a l'alumnat una visió tridimensional dels problemes plantejats i així millorar l'aprenentatge.

Quan parlem de que esperen els estudiants cal parlar de la paraula motivació ja que va inclosa indirectament en la pregunta, (David Horigüela, 2016) cita a (Bonsón& Benito, 2005) on expón que és fonamental que l'estudiant sigui conscient del que esta aprenent i com a conseqüència es motivi en el procés d'aprenentatge, amb el qual el permetrà regular millor el treball. (Bernando Javier Sanchez, 2016) cita a (Alvarez Balaguer, Castillo; &Duda, 2009, Duda 2001; Valledand, Deli & Ryan, 1987) Les orientacions motivacionals no totes afavoreixen l'aparició i el desenvolupament dels estudiants ja que poden presentar efectes relatius sobre la satisfacció i sobre la participació esportiva, (Cuevas, 2012) dificultant la seva adaptació tant a la pràctica de l'activitat física escolar com a l'esportiva.

FONAMENTACIÓ TEÓRICA

l'estudiant construeix una visió clàssica sobre la classe d'educació física: diversió, pràctica, canvi de rutina respecte a altres assignatures; i inclou aspectes relacionats amb la salut i l'aprenentatge dels esports. Es pot trobar que un dels problemes als quals s'enfronta l'educació física és la percepció de l'estudiant, els qui redueixen la seva participació en les classes als components motrius, desconeixent la possibilitat d'una educació física més humana, més integral.

Sempre hem de tenir en compte l'edat, segons aquesta, l'alumne espera uns coneixements o uns altres.

Les actituds poden ser considerades com a sentiments, predisposicions, idees, pors i conviccions personals cap a un determinat tòpic o objecte social i poden inferir-se a partir del que una persona diu o fa. D'aquesta manera, les respostes que els alumnes ens comuniquen constitueixen un compendi del que coneixen o pensen sobre la EF, com la perceben, i la seva inclinació a actuar en relació a ella. Aquests tres components de les actituds (cognitiu, afectiu i conductual), es manifesten en diferents sentits. Així, el component cognitiu es revela a través d'expressions verbals de coneixement i creences; el component afectiu, en expressions verbals positives o negatives; i el component conductual, en termes d'expressions verbals sobre les intencions que una persona té d'actuar en relació a aquest tòpic.

Sabem que els diferents aspectes de la EF són percebuts amb diferent grau de satisfacció per cadascun dels alumnes i alumnes que assisteixen a les nostres classes, i que les disposicions cap a la EF varien de persona a persona i d'un grup a un altre, en part com a reflex de l'estructura de personalitat de cadascun, i en part com a resultat de les experiències viscudes. També se sap, des de fa anys, que a les escoles els nens de major nivell socioeconòmic tenen actituds més positives cap a la EF que els grups de nivell socioeconòmic més baix; que els nois, en general, tenen actituds més positives cap a la EF que les noies; i que els més joves manifestaven actituds més positives cap a la EF que els majors (Ward, Hardman i Almond, 1968).

De forma general, podem afirmar que l'Educació Física està millor considerada entre els alumnes de 12-13 anys que entre els alumnes de 14-15 anys. Els joves són els que mostren una major predisposició a federar-se o associar-se en relació amb les persones de més edat.

La relació entre l'edat de l'alumne i la valoració positiva dels continguts d'Educació Física, revela que els alumnes de 12-13 anys són els únics que valoren de forma positiva els blocs de "Condició Física i Salut", "Jocs i Esports" i "Activitats en el medi natural". Quant a la valoració negativa, l'Expressió Corporal és pitjor valorada. Aquestes dades guarden una estreta relació amb els obtinguts en l'anàlisi dels objectius, ja que els mateixos alumnes valoren de forma positiva els objectius relacionats amb la Competició i la Diversió. (Alcalá, D. H., & Pueyo, Á. P. 2016)

L'opinió unànime dels docents es que segons s'incrementa l'edat es produeix una degradació de les actituds positives en els escolars cap a la institució i cap a les matèries.

Els estudiants en definitiva busquen que les classes siguin dinàmiques i alegres, això varia com ja hem vist segons l'edat. Ja que a la vegada que creix l'alumne perd motivació per fer esport.

Els alumnes mes petits són els que més practiquen activitats esportives extraescolars federades això vol dir que la practica del esport es mes motivant per ells.

L'Educació Física és, per als alumnes de 12- 13 anys competició i diversió, per això els continguts més importants són la Condició Física i la Salut, els Jocs i Esports i les Activitats en el medi natural, en canvi, l'Expressió Corporal no rep la mateixa consideració. Als alumnes de 12-13 anys, en relació amb els de 14-15, els agrada molt l'Educació Física, reconeixen que és una assignatura molt important i útil, perquè els permet relacionar-se amb els altres i ser més intel·ligents.(Cervelló, E. M., & Santos)

CONCLUSIONS

Hem pogut veure que la pregunta engloba totes les edats, depenent de l'edat els alumnes esperen mes o menys de l'educació física. Els alumnes amb menor edat esperen més de l'educació física i conforme es van fent grans els alumnes mostren un menor interès.

BIBLIOGRAFIA

Alcalá, D. H., & Pueyo, Á. P. (2016). Percepción del alumnado de las clases de educación física en relación con otrasasignaturas. Apunts. Educación física y deportes, 1(123), 44-52.

Cervelló, E. M., & Santos-Rosa, F. (2007). Motivación en las clases de Educación Física: un estudio de la perspectiva de las metas de logro en el contextoeducativo. Revista de psicología del Deporte, 9(12).

Cortez, e. a. (2013) ¿Quéeducación física para la escuelahoy?.

Lorente, J. L. P. (2003). Estudio de la valoración que hacen los alumnos de 2. º ciclo de ESO y 1. º de Bachillerato de los conceptos en Educación Física. Apunts. Educación física y deportes, 3(73), 58-67.

Sánchez-Alcaraz Martinez, B. J., & Gómez Mármol, A. (2014). Autoconceptofísico en una muestra de estudiantes de primaria y surelación con el género y la prácticadeportiva extraescolar.